L’obra mostra com dos amics es preparen per córrer la marató de Nova York. Aquest argument serveix com a base al dramaturg per fer una metàfora de les presses de la vida actual. Mentre corren, els amics parlen de la vida. El muntatge es converteix, així, en una reflexió sobre la imposició d’un ritme accelerat en la vida actual, on la carrera es converteix en l’única via d’arribar a la meta. El director se serveix del text d’Erba per fer una crida a la consciència de la llibertat individual en què cadascú pot aturar-se i observar quan ho cregui oportú.
