L'Ada té ganes de jugar, per això es troba amb la seva millor amiga i el seu millor amic... i juguen. Ara ja no porta aquella motxilla feixuga, que tant li pesava, que no la deixava ser qui és. Amb aquella motxilla, l'Ada sentia que no encaixava amb el que suposem que ha de ser un nen o una nena. Però ara ja ha trobat el seu lloc.
Un espectacle que ens parla de la identitat de gènere, perquè allò de "nen-nena, home-dona, blau-rosa, fort-feble..." potser ha de canviar definitivament.
