SINOPSI:
Després de la bona acollida dels seus dos discos en castellà (me han dicho que… i Presunto Tocador), Le Croupier canvia de llengua, de muda i d’actitud, probablement fruit d’una evolució natural del propi artista.
En aquesta ocasió el músic gironí Carles Cors s’allunya del personatge, es depulla de ruletes i ens mostra la seva cara més personal, sense deixar de banda les tímbriques cabareteres i circenses, però des d’un prisme narrativament més instrospectiu.
“Lesió per tensió repetitiva”, on hi trobem a Anna Roig i Josep Thió com a col·laboracions destacades, és el nom del primer disc en català de Le Croupier, un punt d’inflexió fidel als orígens però explicat des de dins; resultat de reflexions altament repetides en un espai de temps reduït…
El diagnòstic habitual de les contusions més orgàniques.
