TONI XUCLÀ presenta:
SHEN NU I ALTRES TRESORS AMAGATS
L’ESPECTACLE
"Shen Nu i altres tresors amagats" és un espectacle de música en
directe i cinema basat en tres històries filmades als anys 30: una
xinesa, una catalana i una japonesa.
Els tres films –que parlen de tresors- es presenten d’una forma
sorprenent, saltant d’un a l’altre, sense perdre el fil. Un experiment
artístic amb diferents capes d’expressió artística, on l’espectador
tria la seva implicació: la música, el cinema, vivències humanes, la
història…
ELS FILMS
A l’espectacle es veuen tres films muts:
“Shen Nu” (Shangai, 1934), El més sublim (Costa Brava 1927:
Blanes, Lloret de Mar, Tossa de mar), Sanko i el pop (Japó 1933).
Shen Nu El més sublim Sanko i el pop
Una novetat és que els tres films, tan diferents entre ells, se
segueixen al mateix temps, alternativament. Ningú hauria imaginat
als anys 30 que tindríem la capacitat de seguir tres trames diferents
com passa a les sèries actuals. Com ara proposa aquest espectacle.
Els primers minuts són de "Shen Nu", els següents de la catalana
"El més sublim" i després la japonesa d'animació "Sanko i el pop". I
així alternativament fins a descobrir els tres finals.
A les dues primeres històries les uneix que són drames atemporals:
la primera l'explotació de la dona i la lluita per la supervivència
pròpia i dels fills a Shangai, la segona una història de cobdícia i
disputes entre pescadors a la Costa Brava. A les dues darreres les
uneix un mateix fil: un mapa i un tresor amagat. A les tres les
uneixen els tresors: la bondat humana per sobre la maldat, l'amor i
la protecció de la família. Històries universals explicades des de
cultures geogràficament distants, però molt properes en les seves
històries.
LA MÚSICA
La música és de Toni Xuclà en creació col·lectiva amb un grup
format expressament per a aquest espectacle:
TONI XUCLÀ: composició i direcció; guitarra elèctrica
EVA KAUÉ: veu
ORIOL AYMAT: violoncel, violoncel electrònic
RAVID GOLDSCHMIDT: hang
Les músiques adicionals són:
"Les dones están fetes de la fusta dels herois", lletra de les
poeteses xineses Qui Jin (1875) i Li Quinzhao (1083) i música de
Toni Xuclà.
"Glosa" (Maribel Servera)
"Stabat Mater" (Pergolesi-1736)
Tots són músics molt creatius, amb molta experiència amb treballs
interdisciplinaris i en sumes de llenguatges artístics. El resultat és
una fusió d'instruments acústics amb sons electrònics amb el
propòsit de crear una atmosfera atemporal amb una sonoritat de
banda sonora i de concert al mateix temps.
Aquest espectacle s’ha fet amb la col·laboració de la Filmoteca de
Catalunya, la China Film Archive de Bejin i la Casa Àsia
